Estic molt il·lusionada, emocionada, feliç i contenta per què arribi la data esperada, 29 Novembre de 2008.
Ja sé que encara falta molt, però ja està tot planejat! I si les coses no canvien i no hi ha cap imprevist, el dia 29 de Novembre a les 11:10 del matí agafaré un avió amb destí Nova York, junatment amb en Joan i una altre parella. Marxem una setmana i marxem perquè volem! Perquè ens venia de gust! De vacances! A viure la vida! A veure món! I a comprar barato! Entre altres coses... xD Ja tenim els bitllets, ja tenim l'hotel, també tenim les enormes ganes d'anar-hi, ara nomès falta tindre paciència i esperar que arribi el dia. I precissament per a aquestes coses tinc molt poca paciència!!! :P
Un d'aquells dies, volem anar a veure un musical, i m'han encomanat la tasca de triar-lo a mi, així que us demanaré consell. Quin anirieu a veure vosaltres?
Per fi arriba a les pantalles el primer largometratge en Flash, "La Crisis Carnivora". Produïda pels creadors de Calico Electronico i amb la colaboració de conegudes veus com és la de Enrique San Francisco. El día 16 de Maig a les grans pantalles i a les mans dels top manta (xD). No us la perdeu. Encara que no se si será gaire bona... Tot i que la peli que espero amb moltes ganes és la de "Calico Electronico", aquesta si que ha de ser la bomba! xD
Avui és FESTA! És el dia del treballador i com a treballadora que sóc, aqui estic, a caseta gaudint de la tranquil·litat que m'han deixat els pares al marxar de pont. Tot i que no tot és viure la vida, aquest matí ja he fet la meva feineta ja... rentar el gos, estendre la roba, neteja d'armari i calaixos... Però ja s'ha acabat! Desprès d'una dutxa, dinar i treure el gos, ara si que puc gaudir del temps lliure i de no fer absolutament res! Encara que ja fa una estoneta que el meu estimat a marxat perque tenia feina i la cosa ja comença a estar aborridota, jeje.
Per cert! En el seu dia no us vaig explicar que el 21 de Febrer vaig anar a veure els entrenaments de F1 al Circuit de Catalunya! I si ja vaig gaudir com una nena petita als entrenaments, veure una carrera en directe ha de ser la repera! Aviam si un any d'aquests m'animo a "llençar els diners per la finestra!" i vaig a veure el GP complert.
Aquests darrers mesos he fet tantes coses... Però no ho explicarem tot de cop ara, no? Sinó arrribarà un punt que ja no tindré res interessant per narrar-vos.
Bé, vaig a veure que faig. Aviat tornareu a tindre notícies meves! Siauuuu!!!
Dissabte al vespre sortint de sopar, vam passar amb cotxe per la plaça Bages de Manresa i just a la sortida del carrer Barcelona hi havia un cotxe de mossos d'esquadra. La nostra sorpresa va ser veure com a l'altre banda del carrer una moto s'estava cremant a la vorera, davant del Solmania. Estava totalment envoltada en flames i es podia escoltar com cruixia i petaven els plàstics.
Una mica heavy la veritat, no m'imagino que deuria haver fet l'amo de la moto perquè li facin aquesta putada. Però, el que sí m'imagino és com de cabrejat deuria estar al assabentar-se de que s'havia quedat sense moto. Tot i que, en els temps que corren no fa falta fer res per creuar-te amb un desgraciat i que te la foti sense motius...
Ara al matí he passat pel davant una altre vegada i només queda la marca de que allà s'hi va cremar alguna cosa, una gran taca negra al terra de plàstics desfets...
Guillermo Vargas Habacuc és un costarricens que diu ser artista. En agost va fer una exposició en una galeria de Managua i rere lligar un gos a una paret, el va deixar morir de gana. Segons ell, aquesta sàdica i nècia barbaritat era una manifestació artística. A Internet es poden veure fotos escruixidores del pobre animal. La notícia ha arribat ara a les meves mans, lligada a una campanya internacional de recollida de firmes per evitar que aquest mal-nascut es presenti en 2008 a la Bienal Centreamericana d'Hondures.
Fa dos anys, una exposició del Reina Sofía de Madrid va incloure un vídeo de 53 minuts on es podia veure com mataven a cops de martell a una pobre vaca; i lo pitjor va ser que el Consell de Crítics d'Arts Audiovisuals va lliurar un comunicat en defensa de "la llibertat creativa".
Però qué dimonis és la llibertat creativa? Els sembla creatiu matar de gana a un gos o a cops de martell a un vaca?
El cas Habacuc raspa una qüestió encara més essencial, una de les fronteres de la civilitat del segle XXI: la comprensió de la nostra continuitat orgànica amb la resta d'animals, i la certesa de que no serem capaços de respectar-nos a nosaltres mateixos si no respectem als demès éssers vius (igual que, rere la Revolució Francesa, que es va haver d'aprendre que la llibertat de l'home només es podia aconseguir si també englobava a la dona).
Signem tots AQUÍ per acabar amb aquestes bestiesses.
